L’aprenentatge cooperatiu, una metodologia inclusiva per millorar l’aprenenentage i la cohesió social

Contenido disponible en: Spanish

Mercè Juan Millera
Mestra d’Educació Especial i Directora a l’escola Camí del Mig de Mataró
Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), Universitat de Vic
Anna Oliveras Rovira
Mestra d’Educació Primària i Cap d’estudis a l’escola Camí del Mig de Mataró
Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), Universitat de Vic

Àmbits de Piscopedagogia i Orientació
Revista Nº 0
17/01/2014
URLwww.ambitsaaf.cat
ISSN: 2339-7454
Copyright ©

RESUM

“L’Aprenentatge Cooperatiu, una metodologia inclusiva per millorar l’aprenentatge i la cohesió social”

El nostre projecte de treball cooperatiu pretén millorar l’aprenentatge i la cohesió social. Emprendre la tasca de generalitzar-ho i aplicar-ho en tots els nivells del centre és imprescindible per produir un canvi substancial en la manera d’ensenyar. Per poder millorar i generalitzar la cooperació de forma continuada, pretenem consolidar la planificació, l’aplicació i l’avaluació del treball a les aules, establint models i deixant constància escrita de les activitats.
 
ABSTRACT
“Cooperative learning, a methodology to improve inclusive learning and social cohesion”

Our cooperative work project aims to improve learning and social cohesion. It is essential undertaking the task of generalizing and applying our work project to all levels of the educational center to produce a substantial change in our teaching way. In order to improve and spread cooperation, we intend to consolidate the planning, implementation and evaluation of classroom work, establishing models and leaving a written record of the activities.
 
 

MODEL D’ESCOLA
L’escola pública Camí del Mig està situada en un barri de Mataró, és de doble línia i fa més de 30 anys que funciona. El tipus d’alumnat i les seves famílies ha anat variant al llarg dels anys i actualment reflecteix l’ampli ventall de la diversitat social i cultural de la ciutat. Per aquest motiu, des dels anys 90 es treballa de manera específica pel tractament de la diversitat a les aules, molt explicitat en el nostre Projecte Educatiu: “L’atenció a la diversitat implica el reconeixement de l’altra persona, de la seva individualitat, originalitat i irrepetibilitat. Suposa promoure el respecte a la individualitat, l’atenció i l’adequació als ritmes personals”.

Des de fa uns anys, en el Departament d’Orientació i Suport (actualment la Comissió d’Atenció a la Diversitat) on hi participen les mestres d’Educació Especial, d’Aula d’Acollida, l’Equip Directiu, els Coordinadors de Cicle i l’Assessora de l’EAP, es busquen estratègies per afrontar amb èxit el tractament de la diversitat a l’aula des d’una perspectiva inclusiva. També es planteja la necessitat de buscar nous recursos i fórmules per millorar aspectes importants:

1. La millora de la cohesió tenint en compte el ventall de diversitat sociocultural que acullen les aules. S’intenta donar resposta a aquest repte des de diferents programes, a les aules mitjançant dinàmiques i jocs cooperatius per promoure la resolució pacífica de conflictes i el programa “Filosofia 3-12”. També es fan actuacions adreçades a les famílies (“CAMÍnem plegats”) amb l’objectiu de millorar l’acollida, la comunicació i la participació.

2. La millora dels resultats educatius de tot l’alumnat amb una organització complexa de desdoblaments heterogenis per al treball de les matèries instrumentals, els tallers, racons, les llengües estrangeres (PELE) i dos suports a l’aula per implementar l’aprenentatge cooperatiu i l’atenció inclusiva.

3. La satisfacció dels nens i nenes que necessiten més temps i atenció que la resta dels seus companys per assolir els continguts que es treballen a classe. Aquests alumnes pateixen sovint per no retre prou el que s’espera d’ells. Per això reorganitzem els Grups d’Aprenentatge i optimitzem els recursos humans de què disposem i així treballar a l’aula d’una manera dinàmica i alhora acollidora. El fet d’iniciar el plantejament que proposa el treball cooperatiu ha format part d’un procés de reflexió a què hem arribat després d’anys d’anar introduint paral·lelament altres estratègies metodològiques. Per anar-lo consolidant s’apliquen mesures organitzatives, de formació i de reflexió sobre la pràctica (Quadre 1). No és un model pedagògic acabat en si, sinó una manera de treballar que va creixent dia a dia, on es van aplicant progressivament dinàmiques i estructures que posteriorment s’analitzen, intentant generalitzar els aspectes que funcionen i modificar les pràctiques millorables.

cuadre1

 

(Quadre. 1)

4. La satisfacció dels mestres en el seu treball, emprant metodologies que ajuden a millorar els aprenentatges de l’alumnat que necessita intervencions específiques per avançar. En aquest sentit, la dinàmica de l’aula cooperativa, per mitjà del modelatge, de les verbalitzacions, de l’ajuda mútua i de la dinàmica dels propis Equips Base heterogenis, fa que el professorat assumeixi un paper diferent i diversificat.

L’APRENENTATGE COOPERATIU, UN PAS MÉS EL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT
Estem convençudes que el Treball Cooperatiu afavoreix l’aprenentatge de tot l’alumnat perquè facilita la interacció entre iguals, millora la comunicació, dóna un paper actiu a cada alumne i crea motivació per les activitats.

La millora per part de l’alumnat no es refereix únicament a l’aspecte acadèmic sinó que també potencia l’aprenentatge social i la creació de consciència de grup.
A l’escola es va iniciar el procés recollint activitats ja existents però aplicant-les de manera cooperativa. Vam començar de manera intuïtiva i sense sistematitzar en aules on hi havia alumnat de NEE greus i permanents. Partint d’aquestes primeres temptatives es va veure la necessitat de millorar la nostra formació i durant dos cursos (2004-05 i 05-06), el centre va rebre un assessorament extern de Pere Pujolàs per part de la Universitat de VIC. Es va abordar en aquest període el plantejament teòric, base del mètode i l’aplicació a tots els nivells docents de manera generalitzada.
En aquests moments ja disposem d’activitats concretes i recopilades que anem posant en pràctica, de manera sistematitzada, a les aules. Paral·lelament realitzem dues sessions trimestrals de coordinació, per cicles, per tal de posar en comú el treball pràctic realitzat en cada nivell i reflexionar al voltant de les dificultats concretes que van sorgint per així aprenent uns docents dels altres i trobar, entre tots i totes, les solucions que considerem més adequades.

Des de fa dos cursos hem posat en marxa també una sessió setmanal de “suport a l’aula” en què hem implementat dins de l’aula dos docents per tal que es duguin a terme dinàmiques i estructures cooperatives.

METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS D’APRENENTATGE COOPERATIU
El Programa Aprendre a Cooperar / Cooperar per Aprendre (Pere Pujolàs, Universitat de Vic) té tres àmbits fonamentals d’intervenció


A. Cohesió de Grup. Les Dinàmiques de cohesió i de cooperació dins de l’aula i en Equips cooperatius. Són propostes per afavorir la cohesió, per mitjà de la coneixença, l’acceptació i els lligams afectius, condició indispensable per a cooperar. Tenen com a finalitat que l’alumnat es conegui i s’adoni del que poden aportar els uns als altres per treballar i aprendre junts. Hi ha unes dinàmiques fixes que s’apliquen a diferents nivells i cicles, adaptant-les a les característiques de l’edat dels alumnes (Quadre. 2).

cuadre 2

(Quadre 2. Dinàmiques)

B. Treball en equip com a recurs per ensenyar. Les Estructures cooperatives s’apliquen per assegurar que es produeixi interacció per a la resolució de l’activitat i la participació de tots els membres de l’equip. Són propostes que indiquen com organitzar les tasques dels diferents membres de l’equip en les activitats per a l’aprenentatge de continguts curriculars. Aquesta organització garanteix que tots intervinguin, aprenguin i que hi hagi una ajuda mútua entre els membres de l’equip.

C. Treball en Equip com a contingut a ensenyar. L’alumnat no sap cooperar de manera espontània i per això és important que hi hagi una gradació i una seqüenciació al llarg de l’escolaritat per tal que n’aprenguin.

El Quadern d’equip i els plans d’equip. Són dos instruments didàctics per aprendre a treballar en equip a partir de la reflexió de com treballen, la autoavaluació i l’autoregulació, essent conscients del que han de millorar perquè el treball en equip sigui útil per a tots (Quadre. 3).

 

cuadre 3C

 

(Quadre. 3)

Per la planificació de les activitats a l’escola tenim preparada una plantilla que recull pas a pas el recorregut de la sessió. Destacarem alguns dels ítems que considerem bàsics per portar amb èxit l’aprenentatge cooperatiu:

  • Objectiu cooperatiu de l’activitat
    Es tracta d’especificar l’objectiu cooperatiu concret d’aquella activitat i es tindrà en compte a l’hora d’avaluar. S’especifica l’estructura cooperativa que es treballarà i quins aspectes considerem més rellevants per fer després l’avaluació amb el grup. S’ha de tenir en compte quin tipus d’habilitats, actituds o valors de tipus cooperatiu es pretén aconseguir amb l’activitat.
  • Descripció de l’activitat: Consigna/Modelatge
    Escriurem textualment una consigna que es dóna al grup classe del que es pretén que facin. És important explicar de manera clara que fa cadascú i com es desenvolupa la activitat, com i quan es van rotant i com canvien les intervencions.
    També es pot completar la consigna amb algunes orientacions de com es pot fer el modelatge d’una parella o un equip davant del grup classe perquè la resta puguin veure com es desenvolupa l’activitat. El modelatge del funcionament i les verbalitzacions són de gran importància en l’aplicació d’estructures noves per tal que l’alumnat vagi incorporant aquesta manera de funcionar.
  • Agrupament dels alumnes i competències
    Es tracta d’indicar quin tipus d’organització de l’alumnat es posarà en pràctica: organització de parelles, equips base de 4, grups aleatoris…
    També és important tenir en compte l’adequació dels espais per al desenvolupament de la sessió si es fa a la classe (separació de taules, cadires, catifa), a l’entorn exterior o en alguna sala concreta.
  • Rols de l’alumnat
    Cada alumne té un rol dins del grup. Es vetlla perquè al principi d’introduir-los tothom sàpiga quin és el seu paper i ajudi al grup a desenvolupar l’activitat de treball assignada.
    Els rols varien cada cicle i es van adaptant a la maduresa del grup. Es valora la seva responsabilitat periòdicament per anar avançant i millorant.
  • Avaluació de l’aprenentatge amb l’alumnat
    Sempre es pugui es recomanable fer una valoració en grup amb els nens i nenes del que més ha funcionat, el que els ha costat més, com ho podríem fer un altre dia. A més de la valoració de cada membre de l’equip, també es valora què han fet especialment bé i que poden millorar en properes sessions.
  • Intervenció i regulació de la sessió
    Tot i que no està recollit en la plantilla de treball, és important tenir en compte quin ha de ser el nostre paper i tenir en compte en quins aspectes del desenvolupament de la sessió haurem d’ajudar i donar orientacions a les nenes i nens

Oferim una mostra d’una fitxa de treball cooperatiu en cada un dels cicles per mostrar com es concretar el que acabem d’explicar.

EL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL COOPERATIU
A continuació fem una petita exposició dels trets essencials del treball a cada cicle, acompanyats d’una activitat desenvolupada.

Cicle d’Educació Infantil
A les aules de P3 es realitzen activitats per parelles que no són fixes. L’objectiu primordial en aquest nivell és afavorir la verbalització durant l’activitat, que aprenguin la rotació (“ara et toca a tu..”) i anar introduint la noció de treball conjunt. A les aules de P4 es comencen a introduir parelles estables, de competència diversa i escollides per les tutores. Es consolida el treball iniciat al curs anterior.

Al final del curs del nivell P5 s’introdueixen els equips base. Aquests equips són tan heterogenis com sigui possible, tant pel que fa als nivells d’aprenentatge i maduratiu com respecte d’altres aspectes més personals, però intentat sempre que tots els membres es puguin “entendre” i tinguin afinitats per poder-se cohesionar com a grup.

L’objectiu consisteix a dur a terme amb èxit una tasca determinada que sigui producte del treball del grup. Inicialment el tipus de tasques que es proposen als equips base són molt senzilles per poder dedicar l’esforç a treballar més els aspectes de la dinàmica que els resultats de l’activitat.

A partir d’aquest moment s’introdueixen els “rols” o càrrecs en cada equip. Cada nen / a té una medalla personalitzada que té i que simbolitza el càrrec que haurà d’assumir dins de l’equip cooperatiu.

L’activitat que es descriu a continuació té una part en gran grup (descripció) i una altra part (escriptura de paraules) que es fa en parelles.

Cuadre 4

Cicle Inicial
Al cicle inicial el treball es desenvolupa en Equips Base. Cada equip tria un nom i un logotip i es manté durant tot el curs escolar. Les estructures que s’apliquen amb més freqüència són: Foli giratori, la lectura compartida i l’1-2-4.

Cuadre 5El Cicle Mitjà
La planificació del Cicle Mitjà comença a principis de curs amb la creació de dinàmiques cooperatives que ajudin a consolidar els nous equips base.
Les activitats d’aprenentatge cooperatiu s’inicien el mes d’octubre en àrees de Llengua Catalana i Castellana, com també en l’àrea de Matemàtiques. A finals de primer trimestre està previst iniciar un pla de l’equip per incorporar-lo al Quadern de l’equip que s’ha anat creant a les hores de Tutoria i que donarà sentit a tot el procés de relació, aprenentatge i cohesió l’equip.

Cuadre 6

El Cicle Superior
Al Cicle Superior també es realitza la mateixa planificació. Diríem que es posa molt d’èmfasi en treballar de manera cooperativa quan elaboren el Projecte proposat per les nenes i nens de classe.
Els rols dels alumnes augmenten en quan a la diversitat de responsabilitats i en funció de l’activitat a desenvolupar.

Cuadre 7

BALANÇ

El Treball Cooperatiu creiem que aporta uns avantatges que val la pena subratllar:

  • Actitud de participació activa i d’implicació. Tot l’alumnat se sent important i útil davant el repte de la resolució de l’objectiu comú. També coneixen millor els objectius de cada tasca.
  • Dóna seguretat a l’alumnat més insegur. L’alumnat al que l’aprenentatge els costa una mica més, se senten recolzats pel grup i els dóna seguretat per abordar els reptes plantejats. També s’esforcen per oferir tot el millor de si mateixos i es veuen compensats gràcies a la interdependència positiva que es crea en el si del grup.
  • L’alumnat amb més competències es veuen en la necessitat de reelaborar, explicar i sintetitzar-les. Sovint es pensa que el treball cooperatiu pot ser un fre per als que tenen més competències adquirides però no és realment així perquè al mateix temps han de posar en funcionament estratègies personals per millorar els aprenentatges de la resta dels seus companys-es que els ajuden, tal com succeeix en la vida real.
  • L’error es revela com una font d’aprenentatge més. L’error no es viu com un fracàs sinó com un procés de reconsideració, reavaluació i adaptació al medi.
  • S’accepten les correccions emeses entre ells-es. De manera natural es fa la correcció del treball realitzat i s’aplica amb sentit i significat. S’incorpora la revisió del treball com a part del procés educatiu. Les correccions formen part del treball intern del grup i no queden relegades a una activitat posterior que fan els docents sinó que forma part del treball col·lectiu.
  • La interacció i la verbalització són ja activitats bàsiques per al bon funcionament del treball cooperatiu.
  • El Treball Cooperatiu es sustenta en la base de l’aprenentatge entre iguals, de manera natural, no com una ajuda sinó formant part de la cooperació.
  • L’alumnat aprèn de manera significativa, globalitzadora i competencial. Per tal de desenvolupar les tasques de manera cooperativa, han de posar en funcionament totes les seves competències, més enllà de l’àrea o el contingut concret que s’estigui treballant: parlar, escoltar, tenir en compte els altres, arribar a acords, organitzar, seqüenciar les tasques, autoavaluar… són procediments que a més de formar part del “d’aprendre a aprendre” aporten un bagatge humà i social, que difícilment posarien en pràctica en altres situacions del currículum escolar.



CONCLUSIONS

Emprendre una nova tasca com és el treball cooperatiu i aplicar-la en tots els nivells és una aposta important perquè implica tota la comunitat educativa i sovint no tot l’equip docent en bloc està disposat a canviar la seva manera d’impartir les classes. Però sembla evident que en aquest moment resulta imprescindible realitzar un canvi substancial d’aquesta índole per aconseguir un avanç en la formació dels nostres alumnes ja que els mètodes aplicats fins ara amb èxit semblen tenir un límit.
Tot l’esforç personal i col·lectiu que comporta al centre escolar aplicar aquesta metodologia no pot quedar circumscrit en un sol nivell o en un sol cicle perquè existeix el perill real que la seva aplicació i desenvolupament desaparegui circumstancialment quan es produeixi el relleu o canvi del tutor o l’equip que el porta davant. Un centre escolar no pot treballar ja a curt termini segons la “moda pedagògica” del moment o les conviccions de docents concrets. Es fa necessari establir compromisos a mitjà i llarg termini.
Cal consolidar, i això suposa protocol·litzar, maneres de treballar per poder així avaluar-les i millorar-les de forma continuada.
S’ha constatat també, a mesura que es va treballant en aquesta nova línia pedagògica, que la satisfacció personal dels mestres i mestres augmenta, perquè tots dins de l’aula se senten més còmplices que els nens i nenes aprenguin i aquest factor ajuda a crear un bon clima humà de treball.

Tot el que aquí hem intentat explicar forma part d’un procés dinàmic i obert del que estem certament satisfetes, però també tenim clar que encara ens queda molt camí per recórrer en el nostre objectiu cap a la millora de la cohesió de tot l’alumnat i de la inclusivitat.

Referències Bibliogràfiques
JOHNSON, D.W.; JOHNSON, R.T.; HOLUBEC, E.J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.
MONEREO FONT, C.; DURAN GISBERT, D. (2001) Entramats. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Barcelona: Edebé
PUJOLÀS, P. (2004) Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona: Eumo-Octaedro
PUJOLÀS, P., y otros (2005) Monográfico El cómo, el porqué y el para qué del aprendizaje cooperativo. Cuadernos de Pedagogía, núm. 354. pp.
PUJOLÀS, P. (2008) 9 IDEAS CLAVE: EL APRENDIZAJE COOPERATIVO. Barcelona: Eumo

Articles de revistes
· Cooperar para innovar (monogràfic). Cuadernos de Pedagogía, 345
. Sívia Carrasco . Interculturalidad e inclusión Aula de Innovación Educativa, 147
. Mercè Juan, Anna Oliveras. El CEIP Camí del Mig. Caminando hacia el trabajo cooperativo. Aula, 170
· Pere Pujolàs . Enseñar juntos a alumnos diversos es posible. Cuadernos de Pedagogía, 317
· Juan José Redondo. Ensenyar per aprendre: un treball cooperatiu. Perspectiva Escolar, 284

Enllaços d’interés
Índex per a la avaluació i la millora de l’educació inclusiva
http://www.xtec.net/~cbarba1/temes/cooperar.htm
http://recursosdidactics.wordpress.com/grups -cooperatius/
http://webquest.xtec.cat/curs2009/temes/cooperar.htm

[L’original d’aquest article es va publicar a la revista Àmbits de Psicopedagogia núm 33, tardor 2011]