L’INSTITUT ESCOLA PI DEL BURGAR, UN CENTRE INCLUSIU

Contenido disponible en: Spanish English

 logo libro
Nº 41 (2a.època)  26/11/2014
URLwww.ambitsaaf.cat
ISSN: 2339-7454
Copyright ©
Pràctica Professional
 

 

Pilar Ruibal de Flores Calero
Mestra d’Educació Infantil i Primària
llicenciada en Psicopedagogia i directora de l’Institut Escola Pi del Burgar de Reus

Sandra Badia Mestre
Mestra d’Educació Especial,
llicenciada en Antropologia Social i Cultural i diplomada en Treball Social.
Tutora de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE) de Secundària a l’Institut Escola Pi del Burgar de Reus

 

 

RESUM
“L’Institut Escola Pi del Burgar, un centre inclusiu”
L’Institut Escola Pi del Burgar és un centre públic d’educació infantil, primària i secundària que promou en el conjunt de la seva comunitat una educació integral, inclusiva, de qualitat i compromesa amb la societat actual, dins d’un marc de catalanitat, laïcitat, pluralisme i defensa dels valors democràtics. Un centre que camina tenint en compte l’atenció a la diversitat, reformant les metodologies dissenyades fins ara per intentar millorar els resultats acadèmics i vetllar pel benestar de tots els seus alumnes.

La visió que ens acompanya és avançar cap a una escola plenament inclusiva en tots els àmbits: alumnat, famílies, docents i la resta de comunitat educativa per tal que tots puguin percebre que compartim una finalitat comuna en benefici de tots.

 

Paraules clau:
Educació inclusiva, necessitats educatives especials, adaptació del currículum, metodologia

  

ABSTRACT
“Pi del Burgar, an inclusive school”
Pi del Burgar is a public primary-secondary school that promotes in his community an integral and inclusive education, with quality and committed to the society, in a framework of catalan identity, secularism, pluralism and defense of the democratic values. It’s a centre that advances taking into account the attention to diversity, reforming the methodologies to improve the academic results and watching over the welfare of all his students.

The vision that inspires us is to move towards an inclusive school involving all the fields: students, families, teachers and the rest of educational community sharing a common purpose for the benefit of all.

Key words:
Inclusive education, special educational needs, curriculum adaptation, methodology

 

La inclusió és un procés que mai no és dona per acabat. Una escola inclusiva és aquella que està en moviment més que aquella
que ha aconseguit una determinada meta.
Ainscow, 2006

 

INTRODUCCIÓ
L’Institut Escola Pi del Burgar va néixer el curs 2006/07 per donar resposta a les neces­sitats de matriculació de Reus, sorgides arrel d’un increment en la natalitat i a un índex molt elevat d’immigració. Des de l’inici ara fa vuit anys, l’equip directiu i posteriorment tota la comunitat educativa, hem apostat per crear un centre que reflecteixi la realitat de la societat que ens envolta i que doni resposta a les necessitats de cadascuna de les persones que en formen part.

El Pi del Burgar és un centre públic que engloba les tres etapes educatives obligatòries: educació infantil, primària i secundària. La nostra missió és promoure en el conjunt de la nostra comunitat una educació integral, inclusiva, de qualitat i compromesa amb la societat actual, dins d’un marc de catalanitat, laïcitat, pluralisme i defensa dels valors democràtics.

El projecte educatiu pren com a base l’aportació de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al Segle XXI, sota el títol Educació: hi ha un tresor amagat a dins (1996), més conegut com Informe Delors (UNESCO). Aquest informe assenyala quatre pilars bàsics en l’educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure.

L’ Institut Escola Pi del Burgar considera, per tant, que el principi de qualsevol actuació és que els nens, nenes, nois i noies desenvolupin al màxim les seves capacitats, oferint les millors oportunitats de participació i aprenentatge en un context d’inclusió escolar, que ho facin en un ambient d’afecte, de respecte mutu i en situacions d’aprenentatges on puguin experimentar el plaer d’aprendre i assolir les competències bàsiques relacionades amb el currículum.

Cal esmentar que per aconseguir-ho la base fonamental és l’entorn professional en què es desenvolupa la tasca docent. El clima de feina permet fer de la tasca educadora un plaer diari i un aprenentatge compartit continu. Són molts els bons educadors i bons professionals que ens acompanyen i molts que els que han anat passant en aquests vuit cursos. Mestres i professors motivats per l’educació, que inci­deixen positivament en l’alumnat, capaços de participar activament en projectes d’innovació i en les bones pràctiques docents. I el més important: persones a qui mou la il·lusió i un gran sentiment de responsabilitat.

A QUÈ ENS REFERIM QUAN PARLEM D’ESCOLA INCLUSIVA?
A l’Institut Escola Pi del Burgar el concepte d’escola inclusiva s’entén com una manera de pensar, actuar i entendre el món educatiu. Pels educadors, no es tracta només de buscar recursos i estratègies per atendre a un determinat alumnat, sinó també construir un sistema capaç de donar resposta a les necessitats de cadascú. Treballar per crear les condicions necessàries modificant -quan convé- l’estructura, el funcionament i les propostes metodològiques per tal que els alumnes desenvolupin les seves capacitats, tinguin èxit en els aprenentatges i participin en igualtats de condicions.

Partint d’aquesta visió, es plantejà des d’un inici que per ser una veritable escola inclusiva calia alguna cosa més que tenir entre nosaltres alumnat divers. Calia també actuar des de les estructures organitzatives del centre, establir les metodologies de treball a l’aula, promoure un ambient facilitador de la inclusió a tota la comunitat, amb un bon acompanyament als alumnes, professors i famílies; essent capaços de desenvolupar pràctiques inclusives reals.

Així, a grans trets, s’establiren tres nivells ben diferenciats amb criteris de funcionament inclusiu que guien el model pedagògic: l’organització del centre, l’organització de l’aula i la interacció educativa.

A nivell d’organització de centre es definiren a través de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD), els criteris d’atenció a la diversitat: funcions dels especialistes d’educació especial, funcions del tutor respecte l’atenció a la diversitat, criteris d’aula inclusiva, organització de recursos humans i materials.

A l’aula,l’objectiu és aconseguir de la construcció del coneixement un fet compartit i d’èxit per a cadascun dels seus membres. S’opta pel desenvolupament de metodologies de participació actives i inclusives: treball per projectes, treball cooperatiu, racons de treball, tallers internivells, tutories entre iguals i totes aquelles eines curriculars i mesures organitzatives convenients (tals com desdoblaments heterogenis, treball en petit grup, etc).

Aquest model pedagògic es complementa amb una interacció educativa on la comunicació entre iguals es fomenta a través de les metodologies aplicades, on la comunicació bidireccional entre alumne i docent és una constant, on la relació entre escola i famílies és oberta, fàcil d’establir, propera i molt valorada per les diferents parts.

Ara bé, tenir en compte una organització de centre i d’aula que vetlli per a la inclusió no és suficient per assolir una experiència inclusiva plena. A fi i efecte d’obtenir una educació integral dels alumnes, el tractament del currículum s’estructura en tres grans blocs que consideren per igual les àrees instrumentals, les del coneixement i les d’expressió.

Crear cultura de centre inclusiva, moure actituds de tota la comunitat educativa, aconseguir l’autonomia personal i social dels alumnes. Aquest és el camí que ens proposem.

QUÈ FEM I COM HO FEM?
Cada curs escolar té una realitat diferent i conseqüentment una organització diferent que ha de partir de l’estudi inicial de les necessitats de cada alumne, dels grups aula, i dels recursos humans disponibles, per planificar i elaborar el full de ruta individual i/o grupal.

Al mateix temps, anualment s’estableixen activitats per promoure la riquesa i el valor de la inclusivitat, treballant l’acollida del professorat i apropant-lo al projecte de centre i al seu model pedagògic. També, creant dinàmiques de participació directa de les famílies dins del centre i de l’aula. Tot això permet crear cada curs noves pràctiques inclusives, projectes i microprojectes que marquen un clar camí cap als nostres objectius pedagògics.

  • De la teoria a la pràctica

A l’Institut Escola Pi del Burgar, intentem donar forma a tot aquest discurs teòric a través de diferents experiències que donen vida dia a dia al fet inclusiu. 

  • Atenció a l’alumnat amb NEE a educació infantil i primària

En aquestes etapes els alumnes aprenen els uns dels altres, aprenen, independentment de les seves capacitats, junts en una aula de referència. Això suposa que l’alumnat amb NEE és atès, sempre, dins el seu grup, propiciant el seu desenvolupament i la participació en els seus aprenentatges en un ambient ordinari, on els seus iguals puguin esdevenir un model.

Aquest plantejament suposa que són els especialistes i no l’alumnat qui es desplaça. Tant la mestra d’educació especial com les professionals de l’equip USEE treballen per la superació de les barreres d’aprenentatge oferint un suport dins l’aula, tant a l’alumnat com al mestre.

  • Treball cooperatiu a educació primària

Aquesta modalitat de treball s’inicia durant l’etapa d’educació infantil en les estones que els alumnes treballen per racons i en tallers internivells, però és en l’educació primària i la secundària on el treball cooperatiu es posa en pràctica en el dia a dia de l’aula.

El treball cooperatiu, entès com la participació en interdependència de dos o més subjectes és una de les metodologies bàsiques de treball al centre. Es trasllada a l’aula, per una banda, en estructures cooperatives senzilles: com la lectura en parella, els padrins de lectura o les tutories entre iguals; i de l’altra, en tècniques cooperatives més complexes: com el treball per projectes i les activitats realitzades amb equips base i d’experts.

Pel que fa a les tècniques cooperatives complexes, el treball s’organitza en grups de quatre o cinc, mixtes i heterogenis. Si és convenient, un alumne/a del grup tutoritza directament a un altre/a amb dificultats, per resoldre de manera inclusiva i coordinada les activitats acadèmiques d’acord a les capacitats de cadascú, compensant els desequilibris i possibilitant l’èxit davant dels companys. Els beneficis del treball en grups cooperatius són evidents en tant que faciliten la inclusió de tots els alumnes i en especial, en aquells amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE). (foto1)

 

foto 1 pràctica ByN marco

(Foto 1: Alumnes de tercer de primària treballant en grups cooperatius)

  • Les assemblees

L’assemblea de classe és l’estructura bàsica de la classe de tutoria setmanal, on els alumnes participen de forma directa expressant als seus companys el seu parer i les seves emocions davant de diverses situacions que els afecten. Alhora, es busquen solucions per resoldre conflictes de manera democràtica i respectuosa. Aquesta dinàmica afavoreix la possibilitat a cada alumne/a de relacionar-se socialment des de la defensa dels seus interessos i el respecte als dels altres, essent una pràctica excel·lent de ciutadania activa.

Els objectius que persegueixen aquests espais són:

  • Ritualitzar l’ordre i la inclusió al grup de tots i totes. Millorar la competència d’afirmació davant del grup.
  • Gestionar les relacions socials a l’aula aplicant habilitats socials bàsiques.
  • Aprendre a resoldre conflictes derivats de la convivència, potenciar la mediació i l’entesa.
  • Millorar l’expressió personal. Transmetre idees, sentiments, argumentacions i demandes, utilitzant tant la comunicació verbal com la no verbal.
  • Aprendre a escoltar les altres persones.
  • Adquirir habilitats en l’aplicació de límits, de reflexió, donar valor al que es rep,
  • Potenciar els vincles i la cohesió de grup a partir de l’afecte (felicitar, agrair, reconèixer).
  • Aprendre a diferenciar entre conflicte i crisi.( foto2)

foto 2 pràctica 3 BYN Marco

 (Foto2: Alumnes de 6è de primària en una assemblea setmanal)

  • Projecte “Com anar sols per la vida”

El projecte Com anar sols per la vida va dirigit als alumnes amb necessitats educatives especials d’educació secundària i té com objectiu principal la seva educació integral: afavorir el seu desenvolupament personal, social i acadèmic. Concretament, s’estableixen les següents finalitats: incrementar l’autonomia en les activitats de la vida diària, potenciar el desenvolupament emocional, afavorir la inclusió a nivell d’aula, centre i comunitat, i incrementar els coneixements curriculars bàsics.

Aquest projecte, és doncs un projecte específic enfocat a un alumnat determinat del centre. Així com en les etapes d’educació infantil i primària, els alumnes comparteixen pràcticament totes les hores dins l’aula ordinària, amb els alumnes de la USEE de secundària es modifica l’estructura de funcionament i s’opta per una resposta educativa més singular. L’alumnat participa durant la meitat de l’horari escolar a l’aula ordinària i durant l’altra meitat en l’especificitat del projecte Com anar sols per la vida.

D’entrada, aquest fet pot crear una paradoxa. Si bé és cert que entenem la inclusió com un “aprendre junts per viure junts”, també ho és que entenem la inclusió com el sistema capaç de donar resposta a les necessitats de cada individu, el sistema que contempli la singularitat de l’alumnat i la seva participació per assegurar-ne l’èxit. Per aquest motiu, en l’etapa de secundària, període on cal fer especial èmfasi en fomentar l’autonomia de l’alumnat per una adequada transició cap a la vida adulta, s’opta per aquesta experiència adaptada. Mitjançant diferents microprojectes entrellaçats es viuen experiències funcionals, significatives i motivadores que permeten l’accés als aprenentatges; s’ofereix a l’alumnat una educació integral que treballa les diferents àrees curriculars de manera transversal i alhora les dimensions emocionals i socials.

L’hort, el galliner, el taller de cuina, les tasques de la llar, el servei d’esmorzars i el servei de menjador, són en aquest moment els diferents microprojectes que permeten traslladar les activitats de la vida diària a l’horari escolar i adquirir les habilitats necessàries per tal de desenvolupar-les. En el transcurs del projecte es duen a terme experiències senzilles i quotidianes com viure el creixement d’una planta, responsabilitzar-se de la cura d’un animal, elaborar i vendre productes, manipular monedes en situacions reals, portar la comptabilitat d’una empresa, comprar, cuinar, realitzar les tasques de la llar, ajudar a d’altres persones, dirigir activitats a iguals, relacionar-se amb el professorat, amb les famílies i amb d’altres ciutadans i organismes de fora del centre. Totes aquestes vivències, permeten el desenvolupament de les competències bàsiques: la lectura, l’escriptura, i l’expressió; la matemàtica per resoldre problemes de la vida diària; la comprensió i integració de coneixement; el domini de les normes socials de la comunitat; la iniciació en els aprenentatges autònoms; el coneixement i la gestió de les pròpies emocions; la comprensió i orientació en l’entorn immediat; l’adquisició d’habilitats socials, el coneixement de la comunitat i l’obtenció de valors.

El fet inclusiu és omnipresent en el si del projecte:

La inclusió dins de l’aula, que es manifesta en la inclusió de tot l’alumnat. Els alumnes a qui va dirigit el projecte assisteixen al grup classe de referència, a la vegada que els companys de l’aula ordinària participen en el projecte d’una manera activa: dirigint, rebent i/o participant en algunes activitats. Així per exemple, en el taller de cuina els alumnes del projecte conviden a companys a tastar les seves receptes, alhora que alumnes de l’aula ordinària proposen i ensenyen receptes als alumnes del projecte.

La inclusió dins del centre, que es fa palesa en la inclusió de la resta de l’alumnat del centre i en la inclusió de les famílies rebent i/o participant en algunes de les

activitats del projecte. Per il·lustrar-ho podem anomenar l’activitat en que els alumnes del projecte proposen una visita guiada i experimental per l’hort i el galliner a totes les aules del centre. També el fet que les famílies dels alumnes del projecte tenen l’opció d’oferir les seves cases per l’aprenentatge de les tasques de la llar, o bé que totes les famílies poden participar en la compra de verdures. I per últim, en la inclusió dins del centre cal anomenar al professorat, que participa permanentment en els diferents microprojectes: comprant ous i encomanant entrepans, proposant o rebent activitats de cooperació i col·laboració en el projecte, entre d’altres. Sense ells, sense aquesta actitud implicada i compromesa en la inclusió de la diversitat, el desenvolupament del projecte no esdevindria possible.

Més enllà, la inclusió dins la comunitat. On els alumnes utilitzen els serveis de la comunitat i es relacionen amb ella (foto3) .

 foto 3 practica

(Foto 3:Els alumnes del projecte Com anar sols per la vida venen les verdures que han cultivat al mercat central de Reus. Una experiència que permet treballar les finalitats bàsiques del      projecte, fent èmfasi en la inclusió en la comunitat.)

El projecte Com anar sols per la vida és dut a terme gràcies a totes i cadascuna de les parts que fan possibles l’aprenentatge i el desenvolupament mutu. Tots el agents de la comunitat educativa s’hi veuen implicats. En aquesta experiència pedagògica tothom aporta i tothom rep.

Com s’esdevé l’atenció educativa als alumnes de la USEE de Secundària durant la resta del seu horari escolar? Senzillament participant, com la resta de l’alumnat, en les matèries que es desenvolupen dins el seu grup de referència. Ara bé, cal puntualitzar que són matèries “seleccionades”, on es considera que es pot complir l’objectiu bàsic de socialització, d’inclusió dins l’aula, on l’alumnat pot participar amb petites adaptacions: visual i plàstica, música, educació física, tecnologia, ciutadania, tutoria, emprenedoria, i/o optativa. En aquestes matèries s’opta si és possible per l’acompanyament d’una de les professionals de la USEE.

  • Les famílies a l’escola

La interrelació família-escola-comunitat és imprescindible per aconseguir esdevenir una veritable escola inclusiva. Compartir el dia a dia amb les famílies des d’una actitud oberta, propera i col·laborativa facilita aquest objectiu.

Partim de la participació directa de les famílies en la vida escolar de les aules i en el funcionament del centre. Per aconseguir-ho ens plantegem unes línies d’actuació que parteixen primer, del coneixement del funcionament i del projecte educatiu de centre i, posteriorment, d’una relació més propera on el més important és tenir una bona comunicació i establir relacions afectivo-emocionals.

Pel nostre parer, les reunions, entrevistes, informes, AMPA i Consell escolar no són recursos suficients per establir aquets vincles. Ens proposem formes més properes de relació que parteixen de l’empatia i del coneixement mutu i que s’esdevenen des d’àmbits molt diferents de la vida escolar: espais curriculars, lúdics, festius… Algunes d’aquestes formes són:

Comitè de benvinguda: contacte informal diari amb els pares i els alumnes en arribar al centre. El professorat organitzat per zones dóna la benvinguda al matí, creant un clima de confiança i de proximitat que afavoreix una bona comunicació.

Participació a l’aula: Les famílies intervenen com a expertes en els projectes de treball dels diferents nivells, en els tallers setmanals a les aules d’infantil, en la preparació de festes, entre d’altres.

Voluntariat de pares: Aquells pares que ho desitgen poden ajudar als alumnes amb dificultats en els deures, participar en el funcionament la biblioteca escolar i /o acompanyar en les activitats tant dins com fora de centre als diferents grups. (foto 4)

 foto 4 pràctica BYN marco

(Foto 4: Mares participant en un final de projecte a 5è de primària) 

 

  • Comenius FIESTA: Facilitating Inclusive Education and supporting the transition agenda

El nostre centre crea i comparteix coneixement mitjançant la nostra pràctica inclusiva diària. Un dels objectius que ens proposem és expandir el model pedagògic inclusiu que seguim. Per aquest motiu col·laborem, en la mesura que podem, en la recerca universitària, en la formació de nous docents, i compartim i difonem públicament les nostres pràctiques.

Destaquem la participació en elComenius FIESTA: Facilitating Inclusive Education and supporting the transition agenda. Facilitar l’educació inclusiva i donar suport al procés de transició entre etapes educatives als alumnes amb NESE és l’objectiu principal de la xarxa FIESTA. El projecte l’integren diferents països: Irlanda, El Regne Unit, Romania, Xipre, Gràcia, Finlàndia, Els Països Baixos, Catalunya i Bulgària. Durant un període de quatre anys es treballa per analitzar la realitat educativa actual dels diferents països a fi de desenvolupar un enfoc educatiu multidisciplinar per a professionals de l’educació, la sanitat i els serveis socials que faciliti els processos de transició. http://fiesta-project.eu/web/(Foto5)

foto 5 pràctica BYNmarco3

(Foto 5: Reunió a Cork (Irlanda) dels membres representants del projecte Comenius)

QUÈ GENERA AQUESTA MANERA DE FER?
El model pedagògic inclusiu que utilitzem genera, com a tot procés, unes conseqüències que poden ser classificades com a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

En l’avaluació que han fet els alumnes, el professorat, el personal no docent i les famílies del centre s’observa (dades provinents del DAFO, 2014):

DAFO C

 

Les fortaleses que mésens ajuden a contrarestar les amenaces i aprofitar les oportunitats són:

  • La manca de recursos i la inestabilitat de la plantilla està sent contrarestada pels esforços, la motivació i implicació del professorat.
  • La metodologia d’aprenentatge inclusiva contraresta la dificultat que genera l’elevat nombre d’alumnes amb NESE.
  • La relació propera i de bona comunicació ajuda a aconseguir més implicació amb les famílies.
  • La metodologia d’aprenentatge, la inclusió i el projecte de centre 3,16 potencien les oportunitats de projecció d’un model d’escola inclusiva a nivell local, estatal i europeu, així com el poder col·laborar com a centre formador i pertànyer a la xarxa de centres d’innovació i recerca.

Les debilitats que més ens convé superar per a contrarestar les amenaces i aprofitar les oportunitats són:

  • La millora en l’organització, planificació i coordinació que farà minvar la poca estabilitat de la plantilla i el buit legal produït per la manca de normativa dels instituts escola, així com la falta de recursos per atendre els alumnes amb NESE.
  • La millora de la participació del Claustre, organització, planificació i coordinació ajudaran a una millor projecció de centre i donarà les oportunitats d’esdevenir un model de centre innovador i de participar en projectes de recerca universitaris.

 

Tenint en compte aquest anàlisi qualitatiu que avalua la nostra realitat des de diferents punts de vista i la pròpia experiència, continuem convençuts que la línia pedagògica escollida, les metodologies utilitzades i l’estructura educativa continuada (centre 3/16) és l’adequada.

Iniciar, dissenyar i organitzar un projecte de centre inclusiu és una gran oportunitat però necessita del seu temps. El camí per aconseguir que l’Institut Escola Pi del Burgar sigui un veritable centre inclusiu encara serà llarg. Tenim un procés obert en permanent renovació, inacabat, on ens queda molt per fer, per respondre als reptes de l’escola d’avui, per incrementar l’atenció a la diversitat i per millorar els resultats acadèmics dels alumnes.

Correspondència amb les autores:Pilar Ruibal de Flores Calero. E-mail:mruibal@xtec.cat.Sandra Badia Maestro. E-mail: sbadia2@xtec.cat. Institut Escola Pi del Burgar de Reus, E-mail: e3012083@xtec.cat

Amb aquesta aportació estàs col·laborant a mantenir el projecte ÀÁF_Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

També pots ampliar els avantages d’usuari/a i la teva col·laboració fent una SUBSCRIPCIÓ anual.