MANIFEST PER UNA SOCIETAT INCLUSIVA – BARCELONA 2014

Contenido disponible en: Spanish

logo libro
Nº 42 (2a.època), abril 2015
URLwww.ambitsaaf.cat
ISSN: 2339-7454
Copyright ©
Psicopedagogia i orientació 

 

“De les conclusions del 1r Congrés d’Orientació : Per a una Societat Inclusiva”

 

ÉS POSSIBLE CONSTRUIR UNA SOCIETAT INCLUSIVA!
La globalització ha significat creixement tecnològic i científic, desenvolupament en les comunicacions i en la mobilitat tant de les persones com de la informació, reducció de les distàncies, augment d’intercanvis i desenvolupament d’un model econòmic basat en la sobreexplotació de les persones i del medi ambient.

Ha significat, també, el debilitament de la capacitat real de decisió dels estats, la pèrdua de poder d’actuació de la ciutadania i, conseqüentment, la proliferació de la marginació, la vulnerabilitat social i la indignitat.

Així mateix, la globalització ha significat l’intent d’imposar els valors del mercat sobre els valors socials bàsics: “justícia, igualtat, llibertat i solidaritat”

“Reinventem junts el concepte de progrés, en els nostres països”
Es comparteixi o no aquest diagnòstic, hi ha acord en que és un fenomen que caracteritza una realitat més complexa, dinàmica i incerta que en les èpoques anteriors i, segurament, fa imprescindible revisar els plantejaments econòmics, socials i pedagògics en quals s’ha basat i que fins ara s’han plantejat. Per tant, la creixent complexitat del coneixement del món, l’enfortiment de les societats democràtiques, la construcció de la identitat individual i col·lectiva com a ciutadans i ciutadanes, haurien de ser els referents als quals els discursos i plantejaments donessin respostes.

Els models socials i econòmics sorgits a finals del segle XX i a principis del XXI, no només han portat el model de la societat neoliberal de l’individualisme, del consum i de l’exclusió, sinó que han fet possible i construït propostes basades en el bé comú i en els drets universals.

La construcció d’una societat basada en el bé comú significa la introducció de paràmetres de col·laboració i cooperació social, significa la recuperació de valors comunitaris i que els principis de justícia i equitat permetin afavorir els més febles per ser, en l’actualitat, els principals destinataris de l’exclusió.

Proposem com a referència les següents premisses:

 La redistribució com a contracte basat en drets, considerant la cohesió social com a principi fonamental, superant la discrecionalitat de l’assistencialisme.
– La regeneració institucional i la regeneració social com a eina útil per assumir els riscos col·lectivament, amb responsabilitat de tots.
– La prevalença dels principis de la solidaritat i la subsidiarietat.
 La consideració de la despesa social com “inversió social”, prioritzant aquells àmbits que són més correctors en termes de desigualtat: sanitat, educació, pensions i rendes mínimes.
 La coresponsabilitat intergeneracional en la qual els joves assumeixin un paper actiu participant i en plenitud en la societat.
 Un major paper de la societat civil, un enfortiment “del que és públic com comunitari”
 La implementació de polítiques familiars eficaces i amb recursos suficients.

Proposem la implementació d’altres mirades, la creació de nous escenaris i l’elaboració de propostes participades:

ALTRES MIRADES
Una mirada que ens permeti ser iguals en drets per a ser iguals de fet.

Una mirada del i cap al “jo com a subjecte” i del i per a “nosaltres com a comunitat”.
Una mirada que faci un reconeixement explícit de la diversitat des de la inclusió de les diferències.
Una mirada basada en el reconeixement de l’altre com a semblant, en el reconeixement de la diversitat i el respecte de la identitat com a factors de justícia social.

NOUS ESCENARIS
Nous escenaris per entendre i atendre el canvi d’època, on les persones siguin considerades com a subjectes i no com a objectes de les decisions polítiques.

Escenaris on els professionals intervinguin en les decisions dels espais econòmics, socials i educatius, des de l’ètica professional, des de les propostes associatives, des de la transversalitat social i no des de la imposició del poder.

Escenaris que permetin l’existència d’organitzacions i models horitzontals i no jeràrquics.

Escenaris en els quals els ciutadans siguem agents insubstituïbles per a la construcció del nostre món moral.

Escenaris que permetin entendre que el món pertany a tots, que les institucions som nosaltres i que cal ser lliures, per arribar a ser.

Concretament…

“Si rebutgem ser els protagonistes d’aquesta història podem tenir la certesa que ningú pot fer-la. Els ciutadans som insubstituïbles en la construcció del nostre món moral”.

Entendre l’Educació en sentit ampli implica que l’educació no hauria d’entendre únicament com a via per a la transmissió d’uns continguts o coneixements, sinó que s’hauria d’entendre com un procés per crear les condicions d’aprenentatge que vagin en aquesta línia més oberta, global i comprensiva. En aquest sentit, en primer lloc hauríem de pensar en promoure l’autonomia, la interdependència, la participació, la implicació i la transformació de la societat i, en segon lloc, en la indagació, l’anàlisi crítica, la reflexió i la construcció conjunta de coneixement.

Atendre des de l’ Orientació a les prioritats socials i educatives en tot el cicle vital del subjecte, promovent la transversalitat, la decisió compartida i el treball en xarxa.

Entendre la funció Orientadora des de la personalització de la intervenció, tenint en compte trajectòries individuals i contextos per formar aprenents competents.

Atendre l’Orientació de polítiques que promoguin la construcció d’espais per als més vulnerables, en lloc de potenciar el desenvolupament dels més forts.

Entendre l’Orientació sobre la inclusió com la creació d’un diàleg necessari, permanent i renovat a l’escola, a la feina i a la societat.

Atendre des de l’ Orientació a la necessària informació i formació del professorat per capacitar-lo tant des de la perspectiva científica com social i emocional.

Entendre per Inclusió aquella situació de confort en la qual es desenvolupa la potencialitat de l’ésser humà tenint en compte el seu context social.

Atendre la redefinició de pràctiques psicopedagògiques i d’orientació professional en escoles, centres i espais professionals, desenvolupant propostes i indicacions inclusives.

Entendre que només el diàleg, la comunicació i el respecte marcaran les decisions en Orientació Inclusiva.

Atendre propostes de dinamització constant en l’entorn social, amb el convenciment que únicament la Comunitat, en conjunt, podrà provocar les modificacions necessàries.

Barcelona, ​​novembre de 2014

Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació (ACPO)
Associació Catalana d’orientació (ACO)